lunes, 21 de enero de 2013

Los abuelos nos visitan, nos enseñan, nos inspiran

Hola, hoy ha venido al centro la abuela, Purín, de una estudiante Alba Pizà. Os dejo la reflexión que ha hecho en su FaceBook una estudiante sobre la misma:



Avui es d'aquells dies, que quan t'envàs a dormir penses amb ses coses que has aprés. Jo avui m'ha sent orgullosa de poder dir "avui ha estat un dia que ha valgut la pena aixecar-me, he aprés moltes coses". Una dona de 78 anys,  et pot aportar més que el que te penses. Hauríem d'escoltar més a sa gent major, perquè ells són els que tenen experiència a n'aquesta vida i són els que et poden donar més bons consells. He estat una hora sencera escoltant experiències de sa vida, com un simple detall pot ser maravallos, com les paraules poden crear, destruir o matar. Pues sí, aquest doneta té tota sa raó del món, a sa vida t'has d'alimentar, no només d'aliments, sino també de paraules perquè tu ets, o tu et pots moure segons el teu vocabulari, segons el que saps o no. I per aconseguir vocabulari, i aconseguir saber coses noves, el que has de fer es escoltar, perqué tot s'aprén escoltant i llevo ja podràs criticar, perqué aunque tots pensem que sa paraula "criticar" es dolenta, en realitat és la millor de totes, ja que, gràcies a les crítiques tu pots enfortir-te i créixer. He aprés, que hi ha persones que et donen tan bons moments, tan bones sensacions, tan bones paraules, que tu, les escoltes amb el teu cor, perquè és allà on quedan les empremtes, on quedan els moments de la vida. He aprés que les coses es poden dir de diferent manera segons la situació, perqué hi ha moments on sobren les males cares, o simplement, sobren les paraules i falta el silenci. I el més important de tot és, que les paraules s'han de dir quan sentis que les has de dir. En el teu propi món, aunque hi hagi mala situació, tu ets lliure de construir les teves pròpies paraules, la teva propia vida i els teus propis moments. Per això, di el que pensis, sense fer mal, perquè alomillor arribará el dia que será massa tart, i el silenci haurà guanyat a la paraula.

María Martorell

------------
Moltes gràcies Maria!

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada